"LA PROMOCIÓ TURÍSTICA, UN REPTE PER AL PAÍS"
L’observatori Esmorzars CETT, amb el títol “Quines han de ser les politiques de promoció del turisme català?", va reunir, el passat 16 d’abril, a l’Hotel Alimara, diversos experts i representants de l’Administració pública.
L'objectiu era debatre l’eficiència de les actuals plataformes de difusió turística i plantejar la conveniència de potenciar-les o ampliar-les per tal de reactivar un dels sectors més estratègics de l’economia catalana.
També es va analitzar quina ha de ser la imatge i el model de difusió d’aquest sector en els propers anys. A la taula hi van participar Jordi Secall, director de Relacions Institucionals i Projectes Estratègics de l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat; Francesc Vila, comissionat de Turisme de la Diputació de Barcelona; Raimon Martínez Fraile, president del Saló Internacional de Turisme de Catalunya; Dolors Batallé, directora del Patronat de Turisme de la Costa Brava i Ramon Serrat, professor de l’EUHT-UB i consultor.
En un context de crisi que està configurant nous escenaris per al sector turístic, Jordi Secall, de l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat, va argumentar la conveniència de revisar i mesurar amb més rigurositat i de forma constant totes les accions de promoció que es duen a terme. “Així es pot valorar si cal seguir el mateix camí, o bé buscar noves alternatives que millorin l’eficiència d’aquestes accions”. Secall també va afegir que és un moment oportú per optimitzar els recursos que es diposen i, per això, recomana “potenciar i reforçar la coordinació entre les institucions públiques i les empreses privades, per racionalitzar les accions”. El representant de l’Agència Catalana de Turisme veu oportú tenir un grau de coneixement més elevat dels mercats per saber què pensen, què fan i com es comporten, amb la finalitat d’ajustar amb més precisió les accions promocionals del nostre turisme. En la seva exposició, Secall també va fer referència a la necessitat de fidelitzar i reposicionar els turistes de mercats de proximitat, encara que això suposi perdre quotes en segments específics.
L’any passat, el turisme va moure 780 milions de persones i va generar una activitat econòmica a escala mundial per valor de 862 mil milions de dòlars. A més, es va crear una ocupació de 440 milions de llocs de treball. Amb totes aquestes dades, Raimon Martínez Fraile, president del Saló Internacional de Turisme de Catalunya, va defensar que el turisme és la primera indústria econòmica mundial, per davant d’altres sectors com ara l’energia i l’automoció, entre altres, i és generadora d’un gran valor afegit.
En opinió de Martínez Fraile, les polítiques de promoció es basen en 3 grans qüestions: què venem, on venem i com ho venem. Fraile és partidari de difondre totes les marques que hi ha a Catalunya, “però cadascuna ha de respondre a un concepte molt ben definit que reclami l’atenció de la demanda turística”. Davant les adversitats econòmiques actuals, el president del SITC va considerar que s’estan aplicant suficients recursos per a la promoció del nostre turisme, però va remarcar que cal tenir “més consciència de la seva efectivitat”. Per això, és partidari que s’apliquin taxes, i evitar així que el turisme sigui un sector que depengui de les ajudes de l’Administració. Pel que fa a la cooperació i el partenariat públic-privat, Martínez Fraile va ser molt contundent a l’hora d’exigir a les empreses privades la seva participació en l’impuls d’accions, com a condició explícita per tal que les administracions també s’hi impliquin. Va posar com a exemple la iniciativa per impulsar la promoció de Barcelona Shopping Line, destinada a convertir el centre de la Ciutat Comtal en un destí comercial per als estrangers.
En el seu moment, Martínez Fraile, com a director de Turisme de Barcelona, va posar com a condició per invertir diners públics que també ho fessin els comerciants. Després d’algunes desavinences en les negociacions inicials, es va aconseguir un acord que ha acabat consolidant aquesta iniciativa.
Dolors Batallé, directora del Patronat de Turisme de la Costa Brava, va apuntar a la taula de debat que “Catalunya és una destinació turística rellevant, però això no vol dir que sigui una marca suficientment ben posicionada als mercats”. Segons Batallé, “quan es parla de polítiques turístiques l’objectiu prioritari és promocionar Catalunya, però això no respon necessàriament a posicionar la marca Catalunya. Segons els mercats, cal promocionar les 10 marques que té el nostre país, ja que ens ajudaran a promocionar el conjunt de Catalunya”. Batallé va afegir que hem d’oferir productes i experiències diferenciadores d’altres destins, i va posar de manifest la força i l’impacte de les noves tecnologies a través de les xarxes socials, com a canals de comunicació per promoure la prescripció de destins turístics de casa nostra.
Dolors Batallé també va posar de manifest una creixent sensibilitat pels aspectes mediambientals, “atès que tenim un territori amb una elevada qualitat i quantitat d’espais naturals. Per exemple, a les comarques de Girona, el 30% del territori són espais naturals i per això s’hauria de potenciar més aquest valor a l’hora de promocionar el turisme de la zona”. Pel que fa als recursos econòmics que s’han d’emprar per a la promoció, Batallé va demanar prioritzar les accions tenint en compte les limitacions actuals de l’Administració, i es va mostrar partidària de posar en pràctica una coparticipació entre el sector públic i el privat.
Per la seva banda, Francesc Vila, comissionat de Turisme de la Diputació de Barcelona, també va exposar que la marca Catalunya no és prou reconeguda i, per aquest motiu, és necessari dinamitzar la promoció de les 10 marques que conviuen en el territori. Vila va insistir en la urgència de dissenyar un pla de màrqueting que posi en relació els recursos que té Catalunya amb les seves marques turístiques i la diversitat de productes que s’hi ofereixen. “Estem en una etapa econòmica que ens obliga a reinventar-nos, perquè tenim menys recursos i, per tant, hem de ser més eficients per aconseguir que el turisme sigui un motor econòmic de primer nivell”, va afegir. Per assolir aquest objectiu, Francesc Vila va proposar coordinar millor tots els recuros de les administracions públiques i les empreses, ja que “s’ha de fer un canvi qualitatiu en la metodologia de treball i tenir molt clar quin ús s’ha de fer de les marques i quina ha de ser la política de comunicació”.
Finalment, Ramon Serrat, professor de l’EUHT CETT-UB i consultor, va explicar que el reconeixement exterior d’una marca sovint va vinculada a la visió que es té d’un estat, o bé a la identificació d’un imaginari que identifica un territori. En aquest sentit, va puntalitzar que “Catalunya no té aquest concepte imaginari i per això s’hauria de treballar per una promoció turística diferenciada”. En opinió de l’expert, no s’han d’invertir més recursos econòmics sinó millorar-ne el control i fer més esforç creatiu. Per Serrat, “l’objectiu de la campanya de promoció de la marca turística ha de ser genèrica, perquè quan el turista arribi al nostre territori descobreixi les diferents ofertes disponibles”.
L’observatori Esmorzars CETT, amb el títol “Quines han de ser les politiques de promoció del turisme català?", va reunir, el passat 16 d’abril, a l’Hotel Alimara, diversos experts i representants de l’Administració pública.
L'objectiu era debatre l’eficiència de les actuals plataformes de difusió turística i plantejar la conveniència de potenciar-les o ampliar-les per tal de reactivar un dels sectors més estratègics de l’economia catalana.
També es va analitzar quina ha de ser la imatge i el model de difusió d’aquest sector en els propers anys. A la taula hi van participar Jordi Secall, director de Relacions Institucionals i Projectes Estratègics de l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat; Francesc Vila, comissionat de Turisme de la Diputació de Barcelona; Raimon Martínez Fraile, president del Saló Internacional de Turisme de Catalunya; Dolors Batallé, directora del Patronat de Turisme de la Costa Brava i Ramon Serrat, professor de l’EUHT-UB i consultor.
En un context de crisi que està configurant nous escenaris per al sector turístic, Jordi Secall, de l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat, va argumentar la conveniència de revisar i mesurar amb més rigurositat i de forma constant totes les accions de promoció que es duen a terme. “Així es pot valorar si cal seguir el mateix camí, o bé buscar noves alternatives que millorin l’eficiència d’aquestes accions”. Secall també va afegir que és un moment oportú per optimitzar els recursos que es diposen i, per això, recomana “potenciar i reforçar la coordinació entre les institucions públiques i les empreses privades, per racionalitzar les accions”. El representant de l’Agència Catalana de Turisme veu oportú tenir un grau de coneixement més elevat dels mercats per saber què pensen, què fan i com es comporten, amb la finalitat d’ajustar amb més precisió les accions promocionals del nostre turisme. En la seva exposició, Secall també va fer referència a la necessitat de fidelitzar i reposicionar els turistes de mercats de proximitat, encara que això suposi perdre quotes en segments específics.
L’any passat, el turisme va moure 780 milions de persones i va generar una activitat econòmica a escala mundial per valor de 862 mil milions de dòlars. A més, es va crear una ocupació de 440 milions de llocs de treball. Amb totes aquestes dades, Raimon Martínez Fraile, president del Saló Internacional de Turisme de Catalunya, va defensar que el turisme és la primera indústria econòmica mundial, per davant d’altres sectors com ara l’energia i l’automoció, entre altres, i és generadora d’un gran valor afegit.
En opinió de Martínez Fraile, les polítiques de promoció es basen en 3 grans qüestions: què venem, on venem i com ho venem. Fraile és partidari de difondre totes les marques que hi ha a Catalunya, “però cadascuna ha de respondre a un concepte molt ben definit que reclami l’atenció de la demanda turística”. Davant les adversitats econòmiques actuals, el president del SITC va considerar que s’estan aplicant suficients recursos per a la promoció del nostre turisme, però va remarcar que cal tenir “més consciència de la seva efectivitat”. Per això, és partidari que s’apliquin taxes, i evitar així que el turisme sigui un sector que depengui de les ajudes de l’Administració. Pel que fa a la cooperació i el partenariat públic-privat, Martínez Fraile va ser molt contundent a l’hora d’exigir a les empreses privades la seva participació en l’impuls d’accions, com a condició explícita per tal que les administracions també s’hi impliquin. Va posar com a exemple la iniciativa per impulsar la promoció de Barcelona Shopping Line, destinada a convertir el centre de la Ciutat Comtal en un destí comercial per als estrangers.
En el seu moment, Martínez Fraile, com a director de Turisme de Barcelona, va posar com a condició per invertir diners públics que també ho fessin els comerciants. Després d’algunes desavinences en les negociacions inicials, es va aconseguir un acord que ha acabat consolidant aquesta iniciativa.
Dolors Batallé, directora del Patronat de Turisme de la Costa Brava, va apuntar a la taula de debat que “Catalunya és una destinació turística rellevant, però això no vol dir que sigui una marca suficientment ben posicionada als mercats”. Segons Batallé, “quan es parla de polítiques turístiques l’objectiu prioritari és promocionar Catalunya, però això no respon necessàriament a posicionar la marca Catalunya. Segons els mercats, cal promocionar les 10 marques que té el nostre país, ja que ens ajudaran a promocionar el conjunt de Catalunya”. Batallé va afegir que hem d’oferir productes i experiències diferenciadores d’altres destins, i va posar de manifest la força i l’impacte de les noves tecnologies a través de les xarxes socials, com a canals de comunicació per promoure la prescripció de destins turístics de casa nostra.
Dolors Batallé també va posar de manifest una creixent sensibilitat pels aspectes mediambientals, “atès que tenim un territori amb una elevada qualitat i quantitat d’espais naturals. Per exemple, a les comarques de Girona, el 30% del territori són espais naturals i per això s’hauria de potenciar més aquest valor a l’hora de promocionar el turisme de la zona”. Pel que fa als recursos econòmics que s’han d’emprar per a la promoció, Batallé va demanar prioritzar les accions tenint en compte les limitacions actuals de l’Administració, i es va mostrar partidària de posar en pràctica una coparticipació entre el sector públic i el privat.
Per la seva banda, Francesc Vila, comissionat de Turisme de la Diputació de Barcelona, també va exposar que la marca Catalunya no és prou reconeguda i, per aquest motiu, és necessari dinamitzar la promoció de les 10 marques que conviuen en el territori. Vila va insistir en la urgència de dissenyar un pla de màrqueting que posi en relació els recursos que té Catalunya amb les seves marques turístiques i la diversitat de productes que s’hi ofereixen. “Estem en una etapa econòmica que ens obliga a reinventar-nos, perquè tenim menys recursos i, per tant, hem de ser més eficients per aconseguir que el turisme sigui un motor econòmic de primer nivell”, va afegir. Per assolir aquest objectiu, Francesc Vila va proposar coordinar millor tots els recuros de les administracions públiques i les empreses, ja que “s’ha de fer un canvi qualitatiu en la metodologia de treball i tenir molt clar quin ús s’ha de fer de les marques i quina ha de ser la política de comunicació”.
Finalment, Ramon Serrat, professor de l’EUHT CETT-UB i consultor, va explicar que el reconeixement exterior d’una marca sovint va vinculada a la visió que es té d’un estat, o bé a la identificació d’un imaginari que identifica un territori. En aquest sentit, va puntalitzar que “Catalunya no té aquest concepte imaginari i per això s’hauria de treballar per una promoció turística diferenciada”. En opinió de l’expert, no s’han d’invertir més recursos econòmics sinó millorar-ne el control i fer més esforç creatiu. Per Serrat, “l’objectiu de la campanya de promoció de la marca turística ha de ser genèrica, perquè quan el turista arribi al nostre territori descobreixi les diferents ofertes disponibles”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada