“La privatització de la gestió de l’aeroport del Prat no condiciona necessàriament que hagi de ser més eficient i més competitiu”
El Govern espanyol ha de definir amb exactitud en quins termes l’operador privat podrà gestionar l’aeroport de Barcelona per definir el seu model en el futur.
No hi ha una relació causa-efecte entre la gestió pública i la gestió privada per què l’aeroport del Prat es converteixi en un “hub” (punt d’enllaç de vols intercontinentals).
El Govern espanyol ha de definir amb exactitud en quins termes l’operador privat podrà gestionar l’aeroport de Barcelona per definir el seu model en el futur.
No hi ha una relació causa-efecte entre la gestió pública i la gestió privada per què l’aeroport del Prat es converteixi en un “hub” (punt d’enllaç de vols intercontinentals).
El passat 22 de desembre, l’Observatori CETT va reunir a diversos experts en gestió d’aeroports per valorar el present i futur de l’aeroport de Barcelona com a plataforma turística després que el Govern espanyol hagués aprovat un decret per privatitzar parcialment AENA, la gestió dels controladors i la gestió dels aeroports.
Per analitzar aquest context, a la taula de debat hi van participar Juan Luís Burgué, Gerent de la patronal espanyola de companyies aèries, ALA, Òscar Casanovas, professor de dret i política turística de l’EUHT CETT-UB, Germà Bel, catedràtic d’economia de la UB i expert en infraestructures, Joaquín Trigo, Director Executiu de Foment del Treball i Adrià Canals, Responsable d'Infraestructures Aeroportuàries d’Abertis Airports.
Per al representant de les companyies aèries, Juan Luís Burgué, cal posar condicionants a la gestió privada. Així doncs, segons Burgué, “el més important és l’orientació de la gestió i l’eficiència del seu model en detriment del perfil del gestor tant si és públic com privat”. Per a Burgué, no hi ha una relació causa-efecte entre la gestió pública o privada per a la configuració d’un hub, tal com aspira convertir-se l’aeroport de Barcelona.
En opinió del professor de CETT-UB, Òscar Casanovas, els models de gestió privada comporten més eficiència que els models d’empresa pública. Per aquest motiu es va mostrar esperançat que amb aquest decret del Govern, la gestió privada al Prat el converteixi en un aeroport més competitiu. Segons Casanovas, “l’eficiència dels viatges no depèn només de les companyies aèries sinó d’altres serveis addicionals i complementaris com el trànsit d’equipatges, la senyalització o l’atenció als passatgers, entre altres”.
Per la seva banda, l’expert en infraestructures i economista Germà Bel, va puntualitzar que els indrets que són destinació turística com és el cas de Catalunya, l’accessibilitat és molt important. Segons Bel, a Europa hi ha casos de gestió pública amb un model eficient i exemplar com és el de Munich o el de Frankfurt amb un model mixt. En canvi hi ha models menys eficients gestionats per empreses privades com és el cas de Heathrow a Londres. Així doncs, la gestió privada no és necessàriament garantia d’un model d’èxit. Per al professor Bel, “la gestió pública està condicionada a les urnes electorals i això provoca que hi hagi una inversió important per part de l’Estat en determinats serveis. En canvi en la gestió privada hi ha tendència a desinvertir”. Tanmateix, també adverteix que en el cas d’Espanya les taxes es fixen en funció dels costos del conjunt dels aeroports quan el correcte seria ajustar-ho en funció del volum de passatgers i dels costos de cada aeroport.
El representant d’Abertis, Adrià Canals, va expressar que encara és aviat per valorar si el model que proposa el govern és atractiu. En tot cas, va manifestar que una infraestructura aeroportuària permet ser més competitiva per a una regió en termes turístics. En aquests moments a Europa, la tendència és liberalitzar la gestió dels aeroports i creu que “el preu de les tarifes aeroportuàries no ha de condicionar que el Prat es converteixi en hub o no, donat que Barcelona és una gran destinació turística i això ha de donar peu a que les companyies aèries hi apostin”.
Un altre dels ponents, Joaquín Trigo, en representació de la patronal empresarial Foment del Treball, va exposar “que la privatització no és cap garantia de bon funcionament d’un aeroport ja que el més important és el model de gestió”. Tanmateix, Trigo també creu que és fonamental millorar l’atenció i la informació que s’ofereix als passatgers quan es produeix alguna incidència ja que estan molt desemparats en aquests casos.
Per analitzar aquest context, a la taula de debat hi van participar Juan Luís Burgué, Gerent de la patronal espanyola de companyies aèries, ALA, Òscar Casanovas, professor de dret i política turística de l’EUHT CETT-UB, Germà Bel, catedràtic d’economia de la UB i expert en infraestructures, Joaquín Trigo, Director Executiu de Foment del Treball i Adrià Canals, Responsable d'Infraestructures Aeroportuàries d’Abertis Airports.
Per al representant de les companyies aèries, Juan Luís Burgué, cal posar condicionants a la gestió privada. Així doncs, segons Burgué, “el més important és l’orientació de la gestió i l’eficiència del seu model en detriment del perfil del gestor tant si és públic com privat”. Per a Burgué, no hi ha una relació causa-efecte entre la gestió pública o privada per a la configuració d’un hub, tal com aspira convertir-se l’aeroport de Barcelona.
En opinió del professor de CETT-UB, Òscar Casanovas, els models de gestió privada comporten més eficiència que els models d’empresa pública. Per aquest motiu es va mostrar esperançat que amb aquest decret del Govern, la gestió privada al Prat el converteixi en un aeroport més competitiu. Segons Casanovas, “l’eficiència dels viatges no depèn només de les companyies aèries sinó d’altres serveis addicionals i complementaris com el trànsit d’equipatges, la senyalització o l’atenció als passatgers, entre altres”.
Per la seva banda, l’expert en infraestructures i economista Germà Bel, va puntualitzar que els indrets que són destinació turística com és el cas de Catalunya, l’accessibilitat és molt important. Segons Bel, a Europa hi ha casos de gestió pública amb un model eficient i exemplar com és el de Munich o el de Frankfurt amb un model mixt. En canvi hi ha models menys eficients gestionats per empreses privades com és el cas de Heathrow a Londres. Així doncs, la gestió privada no és necessàriament garantia d’un model d’èxit. Per al professor Bel, “la gestió pública està condicionada a les urnes electorals i això provoca que hi hagi una inversió important per part de l’Estat en determinats serveis. En canvi en la gestió privada hi ha tendència a desinvertir”. Tanmateix, també adverteix que en el cas d’Espanya les taxes es fixen en funció dels costos del conjunt dels aeroports quan el correcte seria ajustar-ho en funció del volum de passatgers i dels costos de cada aeroport.
El representant d’Abertis, Adrià Canals, va expressar que encara és aviat per valorar si el model que proposa el govern és atractiu. En tot cas, va manifestar que una infraestructura aeroportuària permet ser més competitiva per a una regió en termes turístics. En aquests moments a Europa, la tendència és liberalitzar la gestió dels aeroports i creu que “el preu de les tarifes aeroportuàries no ha de condicionar que el Prat es converteixi en hub o no, donat que Barcelona és una gran destinació turística i això ha de donar peu a que les companyies aèries hi apostin”.
Un altre dels ponents, Joaquín Trigo, en representació de la patronal empresarial Foment del Treball, va exposar “que la privatització no és cap garantia de bon funcionament d’un aeroport ja que el més important és el model de gestió”. Tanmateix, Trigo també creu que és fonamental millorar l’atenció i la informació que s’ofereix als passatgers quan es produeix alguna incidència ja que estan molt desemparats en aquests casos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada