La independència de Catalunya no suposa un risc pel creixement del turisme
Representants de diferents àmbits van debatre a l’Observatori CETT sobre el turisme i la Catalunya del futur davant d’un possible escenari de sobirania
El context econòmic i polític actual marcat per la crisi ha intensificat la possibilitat de nous escenaris per a la Catalunya del futur, entre ells, la sobirania.
Per aquest motiu el passat 9 de maig la darrera edició de l’Observatori CETT va reunir a diferents perfils per analitzar les possibles conseqüències que tindria la independència de Catalunya pel turisme, un dels principals motors econòmics.
En el debat hi van participar el Dr. Jaume Font, Director de Màster en gestió turística de les destinacions urbanes i professor de geografia i història de la UB; Joan Domènech Abad i Esteve, Subdirector General d’Ordenança Turística de la Generalitat de Catalunya; Joan Carles Valero, periodista i delegat a Catalunya del Grup Vocento i Xavier Cuadras, economista i autor del llibre “ Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència”.
Segons Jaume Font, Director del Màster en gestió turística de les destinacions urbanes del CETT, el turisme és un dels sectors més emergents del món amb més potencial de creixement en els propers anys, i per tant, amb més futur.
L’Organització mundial del turisme calcula que l’any 2020 hi haurà 1.600 milions de turistes al món. En aquest sentit, Font va apuntar que “davant d’aquest escenari Catalunya té molta projecció en aquest sector per l’experiència i la tradició acumulada a més de recursos i qualitat de producte”. El sector turístic té per davant molts reptes que s’han de focalitzar en aprofitar tots els actius potencials que encara no s’han explotat com són el coneixement que tenen moltes empreses i centres de formació.
D’altra banda, en la seva exposició, Joan Domènec Abad i Esteve, Subdirector General d’ordenança turística de la Generalitat va exposar que el sector turístic representa el 13 per cent del PIB català que contribueix de forma rellevant a la riquesa nacional. De fet, és dels pocs sectors que sobresurt en el context de crisi econòmica. Domènech Abad també va explicar que la Generalitat ha dissenyat un pla estratègic pel període 2013-1016 en el que estan detallats tots els eixos operatius i el model turístic a assolir basat en una destinació de qualitat i valor afegit en un marc de competitivitat sostenible.
Segons el subdirector general d’ordenança turística de la Generalitat “les destinacions catalanes continuen creixent mitjançant la internacionalització i d’aquesta manera ha aconseguit trencar la seva dependència respecte el turisme de la resta de l’estat espanyol. Per tant, un escenari d’independència suposaria poc risc pel turisme des del punt de vista econòmic”.
En el seu torn d’intervenció Xavier Cuadras, economista i professor de la Universitat Pompeu Fabra, va argumentar que una possible independència de Catalunya tindria evidents conseqüències econòmiques. Segons Cuadras, “des de l’any 1986 fins el 2009 s’ha produït un dèficit fiscal que equival al 8 per cent anual de manera sistemàtica”.
D’altra banda, un estat sobirà afavoriria tenir una política econòmica pròpia. Un exemple són les infraestructures que actualment estan desplegades des d’una perspectiva centralista i això dificulta la competitivitat de les empreses catalanes. En una hipotètica situació de boicot per part de la resta de l’estat espanyol respecte els productes i serveis catalans suposaria una reducció de les relacions comercials del 40 per cent en un cas extrem i tindria un impacte negatiu del 4 per cent en el PIB català.
El contrapunt a la resta de ponents el va posar Joan Carles Valero, periodista i delegat a Catalunya del Grup Vocento qui va exposar el seu convenciment que les coses aniran millor sense un procès d’independència.
Segons Valero, l’èxit de Catalunya està molt relacionat als jocs olímpics de Barelona perquè van ser la millor campanya publicitària que mai s’ha fet a la història del nostre país. “Amb les olimpíades del 92 ens vam col.locar en l’ideari de milions de persones arreu del món i aquest fet va ser fruit d’un consens malgrat les diferencies polítiques entre els partits que ostentaven responsabilitats en les diverses administracions implicades en el projecte.
Ara estem gaudint dels resultats d’aquella campanya i aquell consens polític en el que el català va ser l’idioma oficial”.
Representants de diferents àmbits van debatre a l’Observatori CETT sobre el turisme i la Catalunya del futur davant d’un possible escenari de sobirania
El context econòmic i polític actual marcat per la crisi ha intensificat la possibilitat de nous escenaris per a la Catalunya del futur, entre ells, la sobirania.
Per aquest motiu el passat 9 de maig la darrera edició de l’Observatori CETT va reunir a diferents perfils per analitzar les possibles conseqüències que tindria la independència de Catalunya pel turisme, un dels principals motors econòmics.
En el debat hi van participar el Dr. Jaume Font, Director de Màster en gestió turística de les destinacions urbanes i professor de geografia i història de la UB; Joan Domènech Abad i Esteve, Subdirector General d’Ordenança Turística de la Generalitat de Catalunya; Joan Carles Valero, periodista i delegat a Catalunya del Grup Vocento i Xavier Cuadras, economista i autor del llibre “ Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència”.
Segons Jaume Font, Director del Màster en gestió turística de les destinacions urbanes del CETT, el turisme és un dels sectors més emergents del món amb més potencial de creixement en els propers anys, i per tant, amb més futur.
L’Organització mundial del turisme calcula que l’any 2020 hi haurà 1.600 milions de turistes al món. En aquest sentit, Font va apuntar que “davant d’aquest escenari Catalunya té molta projecció en aquest sector per l’experiència i la tradició acumulada a més de recursos i qualitat de producte”. El sector turístic té per davant molts reptes que s’han de focalitzar en aprofitar tots els actius potencials que encara no s’han explotat com són el coneixement que tenen moltes empreses i centres de formació.
D’altra banda, en la seva exposició, Joan Domènec Abad i Esteve, Subdirector General d’ordenança turística de la Generalitat va exposar que el sector turístic representa el 13 per cent del PIB català que contribueix de forma rellevant a la riquesa nacional. De fet, és dels pocs sectors que sobresurt en el context de crisi econòmica. Domènech Abad també va explicar que la Generalitat ha dissenyat un pla estratègic pel període 2013-1016 en el que estan detallats tots els eixos operatius i el model turístic a assolir basat en una destinació de qualitat i valor afegit en un marc de competitivitat sostenible.
Segons el subdirector general d’ordenança turística de la Generalitat “les destinacions catalanes continuen creixent mitjançant la internacionalització i d’aquesta manera ha aconseguit trencar la seva dependència respecte el turisme de la resta de l’estat espanyol. Per tant, un escenari d’independència suposaria poc risc pel turisme des del punt de vista econòmic”.
En el seu torn d’intervenció Xavier Cuadras, economista i professor de la Universitat Pompeu Fabra, va argumentar que una possible independència de Catalunya tindria evidents conseqüències econòmiques. Segons Cuadras, “des de l’any 1986 fins el 2009 s’ha produït un dèficit fiscal que equival al 8 per cent anual de manera sistemàtica”.
D’altra banda, un estat sobirà afavoriria tenir una política econòmica pròpia. Un exemple són les infraestructures que actualment estan desplegades des d’una perspectiva centralista i això dificulta la competitivitat de les empreses catalanes. En una hipotètica situació de boicot per part de la resta de l’estat espanyol respecte els productes i serveis catalans suposaria una reducció de les relacions comercials del 40 per cent en un cas extrem i tindria un impacte negatiu del 4 per cent en el PIB català.
El contrapunt a la resta de ponents el va posar Joan Carles Valero, periodista i delegat a Catalunya del Grup Vocento qui va exposar el seu convenciment que les coses aniran millor sense un procès d’independència.
Segons Valero, l’èxit de Catalunya està molt relacionat als jocs olímpics de Barelona perquè van ser la millor campanya publicitària que mai s’ha fet a la història del nostre país. “Amb les olimpíades del 92 ens vam col.locar en l’ideari de milions de persones arreu del món i aquest fet va ser fruit d’un consens malgrat les diferencies polítiques entre els partits que ostentaven responsabilitats en les diverses administracions implicades en el projecte.
Ara estem gaudint dels resultats d’aquella campanya i aquell consens polític en el que el català va ser l’idioma oficial”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada